Un Loup coumo n’a ges (car n’èro pas bregand,
Et fasiet qu’à regrèt d’avaries dins lou camp),
Las de far lou couquin, un jour, dins sa cabano,
Si repassavo ensin sa vido maufatano:
— Ha! que sort es lou mieou! disiet, dins cade houstau
Tremoueloun à moun noum, et sieou l’espravantau
Dèis grands et dèis pichouns, à la villo, en bastido,
Homes, fremos, enfans n’en vouelount à ma vido.
Pèr un mooutoun rougnous, lou rebut doou troupèou,
Pèr un ase poussif qu’a que d’oues et de pèou,
Pèr un chin mourvelous qu’a rèn que la carcasso
Et que rouigui pèrfes, toutis mi fan la casso.
Paysans et bracouniers, mai qu’agoun un fusieou,
M’acoussegeoun pèrtout, dins l’hivèr, dins l’estieou.
O malan! sieou maudich de touto la naturo!…
Changèm de vido, anem, l’a proun tèms qu’eiço duro
Mangèm d’hèrbo! plus lèou, coumo fan lèis mooutouns,
Auluego d’estripar, coumo lèis Loups gloutouns:
Mourèm de fam, se fau, pèr faire penitènci!
Tant-fa-tant-va; tout plen d’esto boueno sentènci,
Nouestre Loup counvèrtit travessavo un hamèou,
Quand vis de luench un fuec que couinavo un agnèou
Et de Pastres countènts qu’anavoun faire fèsto.
Bouen an, qu’es tout èiço, diguet, pèrdi la tèsto?…
— Li vesi bèn, pamens; lèis Pastres tuen l’ave,
Et s’en van regalar davant moun naz?.. au ve!
Et yeou serieou tant bouen, vo mies, serieou proun bèsti
Pèr rouigar lèis cardouns vo lou fuen, que detèsti!
Ha! pèr qu’aquo es ensin, vau faire moun mestier,
Vau roudar, vau pilhar dedins tout lou quartier,
Et se quauqu’un mi dis que va duvi pas faire,
Li respoundrai: — Messies, m’avèz touis ficha un caire!
N’es pas lou premier cooup que de gèns counvèrtis,
En vian faire lou mau soun estats pèrvèrtis;
Fan proufessien de fe, proumettoun, à l’avanço)
Mai de carn que de pan, davant touto la Franço;
Et puis, quand soun amount, an bèllo à s’enrabiar,
An bèllo à virar lèis esquinos,
Fau qu’eme lèis galinos
Appréngoun d’estrapiar.
(Lou Lou et Lèis Pastre)
- Hippolyte Laidet – 17??-18??